I aquí estic, al meu estudi. Quan hi entro, inspiro profundament, intentant xopar-me de l’embriagador aroma que inunda l’aire (aroma al qual la gent sol anomenar vulgarment “pudor a dissolvents, vernissos i pintura”, però que a mi m’encanta).
Donat que és molt probable que la majoria de les entrades d’aquest blog les faci des d’aquí, crec que és just que et posi en situació i et presenti el “meu cau”, el meu lloc de treball. M’envolten cavallets, carpetes, bastidors i teles, pinzells, espàtules, eines vàries, pintures, pots d’això i d’allò, pigments, esbossos a carbonet, llibres i apunts i, sobretot, taques de pintura, gotes i més gotes per terra i parets que li ofereixen aquest caràcter tan particular i el fan especialment acollidor. No és un lloc apte per llepafils ni maniàtics de l’ordre ni de la neteja… però és ideal per deixar-se anar i gaudir de la pintura sense preocupar-se per si es taca quelcom, de fet embrutir-se forma part de la diversió. A l’entrar a l’estudi hi ha dos coses que em són imprescindibles: la primera és posar música, i la segona treure’m les sabates. Treballar descalça em dona sensació de llibertat, llibertat que té l’irrisori preu d’acabar amb els peus negres.
Descalça, borratxa de dissolvents i amb les mans plenes de pintura et dono la benvinguda al meu estudi, al meu petit racó de món des d’on la meva imaginació alça el vol en llibertat.
