Web de la Pintora Laura Gonzalo. Obras de Laura Gonzalo. Girona. Nacida en Palafrugell, tierra de artistas. Con una obra marcada por el hilo conductor del color y la temática de la mujer.
Treballar amb la ballarina Ester Bou és sempre una experiècia meravellosa. Ens ho passem pipa compartint idees i cabòries, la nostra creativitat es multiplica quan formem equip!
En aquesta ocasió vam preparar una performance de dansa i pintura per l’event “Flors i Violes”. Al final de l’actuació el públic estava convidat a unir-se a nosaltres… la vam liar grossa!!!!
Bon dia!
ahir va ser una tarda molt agradable i entretinguda… val a dir que treballar, allò que se’n diu treballar… més aviat poquet! però de tant en tant una petita parada al camí s’agraeix. L’enric em va fer una visita a l’estudi i em va regalar algunes notes dolces amb el seu talent a la flauta travessera.
Gràcies per la visita amic!
I aquí estic, al meu estudi. Quan hi entro, inspiro profundament, intentant xopar-me de l’embriagador aroma que inunda l’aire (aroma al qual la gent sol anomenar vulgarment “pudor a dissolvents, vernissos i pintura”, però que a mi m’encanta).
Donat que és molt probable que la majoria de les entrades d’aquest blog les faci des d’aquí, crec que és just que et posi en situació i et presenti el “meu cau”, el meu lloc de treball. M’envolten cavallets, carpetes, bastidors i teles, pinzells, espàtules, eines vàries, pintures, pots d’això i d’allò, pigments, esbossos a carbonet, llibres i apunts i, sobretot, taques de pintura, gotes i més gotes per terra i parets que li ofereixen aquest caràcter tan particular i el fan especialment acollidor. No és un lloc apte per llepafils ni maniàtics de l’ordre ni de la neteja… però és ideal per deixar-se anar i gaudir de la pintura sense preocupar-se per si es taca quelcom, de fet embrutir-se forma part de la diversió. A l’entrar a l’estudi hi ha dos coses que em són imprescindibles: la primera és posar música, i la segona treure’m les sabates. Treballar descalça em dona sensació de llibertat, llibertat que té l’irrisori preu d’acabar amb els peus negres.
Descalça, borratxa de dissolvents i amb les mans plenes de pintura et dono la benvinguda al meu estudi, al meu petit racó de món des d’on la meva imaginació alça el vol en llibertat.
